Estació de l'Oblit

Ja he parlat d'aquesta pel·lícula a un post anterior. Avui la recupero perquè demà s'estrena, sí, demà divendres 4 de juny!! I sempre és bo que s'estrene una pel·lícula catalana i en català. I què més li puc demanar si a més està rodada a Cadaquès. Doncs li puc (i vull) demanar que em conte una història que m'arribe endins, capaç de colpir-me, demano molt?

El cap de setmana, després de veure-la, us comento que m'ha semblat... També m'agradaria rebre comentaris vostres amb opinions!!!

Vos deixe el tràiler i un link a la seua web perquè hi ha un concurs de relats sobre Cadaquès perquè potser us ve de gust escriure'n algun.


http://estaciodeloblit.com/forum/

ARO TOLBUKHIN, dins la ment de l'assassí

En 1981 l'hongarès Aro Tolbukhin es detingut per cremar vives a set persones en l'infermeria de la "Misión del Divino Redentor" a Guatemala. Al detenir-lo, va confessar que havia assassinat cinc dones i havia cremat els seus cadàvers. També es va autoinculpar dels assassinats d'altres disset dones, totes elles prenyades. Assassinats que va perpetrar durant els quinze anys en què va treballar com a marí mercant. A l'examinar els expedients dels casos que restaven sense resoldre, es van trobar moltes incoherències que ficaven en dubte l'autoria qeu Aro Tolbukhin insistia en atribuir-se. Va ser condemnat a mort. Abnas de la seua execució, dos documentaristes francesos el van entrevistar. És a partir d'aquest material que la pel·lícula tracta de profunditzar en aquest personatge i en les causes del seu comportament.


(no he trobat el tràiler en català)

Aquesta co-producció entre Mèxic i Catalunya, dirigida per Agustí Villaronga, Lydia Zimmerman i Isaac-Pierre Racine, mescla sàviament documental i ficció. Una pel·lícula original i intensa que ens porta la millor interpretació que he vist mai de Daniel Giménez Cacho.

Smoking Room

Segueixo investigant en les perles que ens ha regalat el cinema català. Aquesta no està rodada en català... però la majoria dels actors ho són i també un dels co-directors.

Rodada amb una producció basada en cooperativa (ningú va cobrar, van participar gratuïtament i han anat cobrant a mesura que la pel·lícula ha anat fent caixa).

És una de les millors pel·lícules que he vist mai. Amb diàlegs brillants, actors meravellosos i una atmosfera que ens mostra el desassossec al que ens està abocant (i cada cop més) la societat a la que vivim.

Avui deixo un video que convida a la reflexió. CINEMA INTEL·LIGENT. Amb majúscules :D



Avui, amb el món abocat a un crisi mundial, està de plena actualitat.

D'extrems i d'oblits

Ahir a l'escola vaig passar als meus alumnes la pel·lícula XTREMS dirigida per Abel Folk i Joan Riedweg. Conta, amb una sàvia mescla de realitat i ficció, la vida de sis persones, que pareixen normals però que amaguen vivències trencadores.
Us deixo el tràiler:




I mil gràcies a Monx pel seu comentari. Sols de veure el tràiler que m'has passat ja vull veure la pel·lícula ESTACIÓ DE L'OBLIT (Christian Molina i Sandra Serna). Quines ganes de què s'estrene. El 4 de juny ja la podrem veure a totes les sales. Aquí va el link al trailer:



Faré algun post dedicat a aquesta pel·lícula!!

Salvador (Puig Antich)

Aquesta setmana el meu cicle "cinema i manta" va resultar emocionant. Trist. Colpidor.

Se'm va escapar en el moment de l'estrena i finalment vaig decidir llogar-la. El nostre cinema segueix sorprenent-me. I cada dia més.


Tot i que la primera part resulta un tant superficial, cada vegada la pel·lícula és més intensa. Més emotiva. Més cinema. Daniel Brühl està fascinant a la seua interpretació. I Ingrid Rubio. El guió, guanyador d'un merescut Goya i basat en la novel·la «Cuenta atrás. La historia de Salvador Puig Antich», de Francesc Escribano, adaptat per Lluis Arcarazo, està molt ben dirigit per Manuel Huerga.

I què dir de la música? La banda sonora de Lluis Llach casa a la perfecció amb aquesta història que ens porta una part del nostre passat que no deuríem d'0blidar.

En definitiva, Salvador es una pel·lícula que potser no és perfecta, però resulta innegable que és pur cinema.

La propera setmana em treure la mandra de sobre i aniré al cinema a veure'n una d'estrena, ja us contaré!!

A la Ciutat

Avui estic contentíssima. La meua secció d'ahir de "Sofà & manta" va ser moooolt profitosa. Molt. Però es que anava sobre segur... Vaig revisitar una de les meues pel·lícules preferides, "A la ciutat" de Cesc Gay.
Aquesta pel·lícula del 2002 parla d'un grup d'amics a la trentena... Pors, satisfaccions, alegries, felicitat i tristesa. Potser perquè ja m'acosto a aquesta edat, potser perquè també hi visc a Barcelona, potser... no ho sé, però em sento molt identificada amb els personatges. Molt. No cal anar a Hollywood per veure històries que arriben endins. El Cesc Gay amb aquestos personatges tan humans, tan reals a mi em fa sentir molt. I ho fa aquí, a Barna. Des d'aquí li ho agraeixo. I vos animo a vosaltres a que se la mireu!!

I un regalet... Us deixo el link a un parell de webs molt interessants:
http://webs.racocatala.cat/lacrispeta/
http://www.cinemacatala.net/

Joaquim Jordà i les noves generacions

Hola de nou,

la nit passada vaig estar veient una pel·lícula a casa, al sofà i amb la manteta, mmmmm. ¿¿Heu vist Mones com la Becky?? És una pel·lícula de 1999, del gran director Joaquim Jordà (parlarem a un nou post de la injusticia que l'Academia de Cine va fer no donant-li el premi l'any abans de la seua mort).
Joaquim Jordà, a més de fer moltes pel·lícules en català, va saber replantejar-se el llenguatge cinematògrafic i va jugar, com ningú, amb les fronteres que separen realitat i ficció.

Us la recomane. Ja em contareu que us sembla!! Ací teniu més informació:

http://www.cinematruffaut.com/component/content/article/8-pelicules-actuals/1468-mones-com-la-becky.html?directory=19

Us deixo el link a una entrevista amb Albert Serra. Parlaré d'ell al proper post, doncs aquest director és un bon exemple de com el nostre cinema és d'allò més arriscat!!

http://www.youtube.com/watch?v=g4zTrrHOOK0&feature=channel

El cinema català està de moda!!